FUZZ Y MUERTE AL CANALLA

FUZZ Y MUERTE AL CANALLA

DJ: GERRY

Mentrestant alguns van a donar voltes a una pedra quadrada, d’altres demanen miracles a tort i a dret… a tot això i “la casa sin barrer”. A Lleida també hi ha un punt de pelegrinatge, sense cloïssa però sempre aportant satisfacció final. Amb la música com a única religió, el fet de ballar com a pregària i el bon ambient entre els feligresos, la meca lleidatana és La Casa de la Bomba. Com aquell reducte gal entre romans, el local lleidatà es manté viu superant els anys i els entrebancs, sent un dels pocs establiments que t’asseguren una bona selecció musical a la ciutat. L’any 1989 Pepo Casals obria el Pop Art Club de Lleida, fruit de l’eclosió del moviment Mod a la ciutat, tal com ja ens van comentar convidats com Àlex Oró i Antoni Gorgues, que van viure en primera persona. El nostre convidat el coneixeu sobradament, poques presentacions calen. Únic i que la ciència no busqui clonar-lo, per què és irrepetible. Us parlo del Gerard Carpi, el Gerry de la Bomba, individu de cor immens i més gran background musical, que ús preparat una sessió amb clar flavor dels seixanta i setanta. Tercer membre del col·lectiu sixtie de Lleida, B-Sides que es posa davant els plats de Dee Heys!

En Gerry es va agafar de la mà de la bona música de ben petit. La influència d’un cosí quatre anys més gran el va portar a posar l’orella a l’altaveu quan sonava Mike Oldfield i Deep Purple. Surfejant pels diferents estils de l’època, el començament d’una moguda molt interessant a la ciutat el dirigeix directament als 60′ i 70′. S’inicia la moguda Mod a Lleida i La Casa de la Bomba és visita obligada. Des d’allí es maquinen les mogudes sixties del moment. El fanzine “Flequillos de la Morsa” o el Festival Walrus Weekend, que va portar durant sis anys les figures vives del gènere. En Gerard hi comença a treballar el 1995, combinant l’actuació de cambrer i discjòquei, sempre fent gala de sessions plenes de hits de música negra, R&B, Jazzy, Easy Listening… un dia li tocava a ell i l’altre en Pepo. Quatre anys després, el mític local cau a les seves mans i passa a ser propietari. La Casa de La Bomba es cuida a còpia d’eclecticisme muslcal. Cada setmana trobem una graella de luxe amb dj’s d’estils variats que continuen aportant qualitat sonora a la ciutat. Diferents col·lectius tenen el seu lloc una vegada al mes. Un dels casos és el dels B-Sides, del que forma part el nostre invitat, encarregats de mantenir el flaire Mod i els oldies britànics i americans a la terra ferma. Agafem aire lector coneixent una mica més al Gerry, que confessa que a casa li agrada escoltar quelcom més tranquil. Un bon disc d’Ottis Redding per exemple; encara que depenent del dia cau un de la primera època dels Rolling, sense oblidar un LP de Love o The Fuzztones. Agafem la nau per aterrar novament a Camp de Mart, obrim la porta quadriculada i cristal·litzada de La Bomba. Endinsem-nos al principi del mil·lenni on l’electrònica guanyava terreny, però a la recta final de la dècada, la porta s’obria until the topes amb l’entrada de l’indie, l’electro, disco, funk… Aquesta realitat s’ha mantingut fins als nostres temps amb una programació mensual variada, carregada de diferents estils i dj’s. Com diu el Gerard: “Si vols escoltar bona música a Lleida, has de venir a la Bomba” i diu que això durarà fins que el cos aguanti!

Amb clara vocació de cultivar la música en directe a la ciutat, potencia dos cops al més dos vius en format acústic. Aprofita per convidar-vos al proper, aquest dissabte 10 d’octubre a les 22.00. Entrada gratuïta per beure un còctel de folk, pop i rock que presentarà Steven Munar. A veure, fem el càlcul… enguany toca celebració Gerry! Vint anys a La Casa de la Bomba i fent gala de la millor salut musical! Per la part que ens toca a tots els altres i com diria l’Hermida fotent cops de cap: Gràcies, gràcies i mil gràcies!

Tracklist:

  1. International Pops Orchestra – ‪Dos Hombres Y Un Destino (From Butch Cassidy and the Sundance Kid)‬ (1969)
  2. Love – Maybe The People Would Be The Times Or Between Clark And Hilldale (1967)
  3. The Beatles – Drive My Car (1965)
  4. The Flying Machine – Marie Take a Chance (1969)
  5. Strawberry Alarm Clock – Incense and Peppermints (1967)
  6. The Music Machine – The People in Me (1966)
  7. Els Trons – Un noi del carrer (2009)
  8. The Litter – Action Woman (1967)
  9. Jimi Hendrix – Purple Haze (1967)
  10. Count Five – Psychotic Reaction (1966)
  11. The Rolling Stones – Get Off of my Cloud (1965)
  12. The Creeps – Down at the Nightclub (1986)
  13. Blonde on Blonde – Castle in the Sky (1970)
  14. The Alan Bown – All Along the Watchtower (1968)
  15. Them – Gloria (1964)
  16. Doctor Explosion – YMCA (1994)
  17. Brighton 64 – La Casa de la Bomba (1987)
  18. Sex Museum – An apple in your mouth (1988)

Dee Heys! Gerry de La Bomba by Dee Heys! on Mixcloud

Gerry Dee Heys!
Gerry Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari