QUI SAP SI ARA

QUI SAP SI ARA

DJ: MERITXELL GENÉ

Amiga no esperarem la nit, ni el seu parany. Tu sí que has cobert de tactes, no la teva sina, sinó els nostres plats. Als que has fet dolços i goluts després d’un bany de cançons. Tot a llum desesperada quan vas decidir aixecar els ulls i venir. Sens dubte ets sàlvia musical a Ponent. Eixamples les teves arrels per crear i has donat a llum noves branques. Imatge promesa de creixement i transformació. Sempre els somnis són curts, per això tenen aquesta categoria. Les aus infidels volen i reposen als teus braços, enduent-se per les mars aquells llavis que cada cop que canten en regalen un nou vers, ens regalen un nou bes… Qui sap si ara… Sí, ara és el moment … El moment de la Meritxell Gené.

Redibuixant el gran poema de Manuel de Pedrolo presentem la convidada d’aquest divendres a Dee Heys! la cantautora lleidatana Meritxell Gené. Especialista en les catalanes terres en això de musicar poesia, i sens dubte, una de les millors veus actualment del panorama musical català. La Meri es lliga ben fort a la música des de ben petita. Un llunyà record la transporta a la més tendra infantesa, creant una relació estreta amb el tocadiscs de casa. Aquells diumenges a la tarda on la litúrgia del vinil era una realitat i un gaudi. A més la selecció que us ha preparat va molt relacionada amb aquells records i temps. Amb gran dosi de cançó d’autor, folk, jazz, blues i poesia. Aviat es va sentir atreta per l’escenari, el que diu que és la millor escola. El pròxim 2016 celebra els deu anys damunt d’ells. Aquest camí que a cada petit pas donat, l’ha portada al preuat aprenentatge. No amaga que durant el transcurs dels passos va caminar sola, però no oblida la sort de rebre de tots aquells que l’han acompanyat en més d’un tram. Al final, es va poder traure l’estella clavada que feia que no es trobés amb ella mateixa en els dos primers treballs. Aquesta essència desconeguda i buscada la va trobar en el seu tercer treball discogràfic, prenent la complicada tasca de posar música als poemes de Màrius Torres, amb “Així t’escau la melangia”. No va ser feina fàcil, però ja diuen que de tot el complicat radica la nostra senzillesa posterior. La Meritxell Gené va fer un exercici professional i vital que sens dubte li va provocar una transformació i evolució com a persona i artista. Els aprenentatges i els seus processos marquen a foc i més davant d’un repte com el que tenia al davant. Volia treure la melodia idònia, volia estar al nivell. Això li va comportar arribar a uns punts de profunditat que li van permetre trobar la seva essència a còpia d’una fase transformadora. Treballar així comenta que li va permetre pujar un esgraó més en la seva carrera. Com que les ganes de cantar poesia no s’havien esvaït, aquest 2015 ha vist néixer “Branques”. Els versos es fan vius en estrofes en un arbre arrelat gràcies la saba de les lletres. D’un tronc català encara no acostumat als cops nadalencs, creixen i sobresurten dotze rames amb fruits honestos, sincers, d’amor i de cants a la terra. Poemes i poetes que l’han acompanyat des de fa anys i que ja formen part d’ella. Una prova sonorament deliciosa que dóna la raó a aquells que pensen que la poesia i la cançó van agafades de la mà.

Que millor per acabar que prenent la paraula a Salvat-Papasseït, tal com ho fa la Meri en la darrera cançó del disc. On un dels grans exponents de la nostra poesia va definir de la millor manera la poesia i els poetes, “Contra els poetes amb minúscula (Primer manifest futurista)”, 1920: “Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals. A què canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.” Meri que els teus cants continuïn altius, heroics i sobretot sincers perquè per molts ocells que volin pel cel, pocs aixecarien el vol sense que algú el dibuixés.

Tracklist:

  1. ​Ovidi Montllor – Ell ​(1971)
  2. ​Joan Baptista Humet​ – Gemma (1971)
  3. ​Miquel Àngel Tena​ – Al turó de cada vila ­(1983)
  4. ​Joan Manuel Serrat – El mocador ​(1965)
  5. ​Francesc Pi de la Serra​ – Jo sóc Francesc Pi de la Serra ­(1964)
  6. Guillermina Motta​ – La soledat ­(1974)
  7. G​uillem d’Efak – Balada d’en Jordi Roca ­​(1967)
  8. Maria del Mar Bonet – Alenar (1977)
  9. Lluís Llach​ – Els meus ulls aquí (1980)
  10. ​Ovidi Montllor – Sí senyor ­​(1972)
  11. Raimon – La pedra ​(1963)
  12. ​Núria Feliu i Tete Montoliu – Tot és gris ​(1965)
  13. Pau Riba – Noia de porcellana ­(1968)
  14. Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra – Jim ​(1979)
  15. Xesco Boix – Si ens deixéssim de romanços ​(1981)
  16. Ovidi Montllor – Les meves vacances​ (1974)

Dee Heys! Meritxell Gene by Dee Heys! on Mixcloud

Meri Gene Dee Heys!
Meri Gene Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari