TE VOY A DEJAR LA OREJA COMO CLARK GABLE, SI EL VIENTO NO SE LA LLEVA

TE VOY A DEJAR LA OREJA COMO CLARK GABLE, SI EL VIENTO NO SE LA LLEVA

DJ: MANU SORIANO

Ni deixant-la una setmana entre dos volums de l’enciclopèdia vitalícia de l’avi, l’orella us tornarà a lloc! Li heu vist mai les orelles al Clark Gable? Mireu-les i ho entendreu, quins altaveus! Sessió que provoca soplillerisme des de la primera nota, portant a l’orella a dimensions desconegudes i provocant un somriure de Gable impecable! Selecció personal amb un gruix de jazz, però també amb cool jazz, blues, soul i bossa nova; a càrrec del poeta lleidatà Manu Soriano.

Com oli en un cresol dins de la setmana del Jazz Tardor a la ciutat, arriba la sessió del Manu al nostre portal. Conduïda per un autèntic amant de les arts que vesteix els seus dies amb certa bohèmia. Més o menys hem de tirar una dècada enrere per descobrir l’inici de l’idil·li de Soriano amb la poesia. Tot va començar amb un viatge a Irlanda. Abans de marxar, recorre al seu bon amic Aaron perquè li deixi un llibre de la seva biblioteca. A les seves mans cau “Antologia poética de Mario Benedetti” un dels llibres favorits del seu amic que tindrà el plaer de llegir. Les pàgines plenes de passió, vida, realitat, amor, estrips… sacsegen per dins del nostre convidat. Dies claus perquè desperten les ganes d’escriure i viure la poesia, confessant-nos que va ser el tret de sortida per no parar de picar al teclat a còpia de versos. Fanàtic del Dirty Realism i del seu màxim exponent, Charles Bukowski, però també de Raymond Carver, Salinger, Ginsberg, Benedetti o Neruda. Manu se sent poeta, l’evadeix de la realitat, el fica a lloc, ordena el seu caos per fugir del narcisisme i egoisme imperant. Ens confessa que si no escrivís poesia, estaria més boig del que està! Droga permesa, injecció literària i literal en vena que l’ajuda a viure, regalant-li la veritat que no li aporten les novel·les de Dan Brown. Diàriament escriu si el rellotge ho permet i qui l’ajuda? Doncs el bon jazz, antídot contra la manca d’inspiració al moment de crear. L’introdueix al jazz en Alfonso, el seu sogre i la seva dóna, l’Inés. Discs de Dexter Gordon, Miles Davis, John Coltrane, Jolie Holland… l’aferren a aquest estil. Però, en els seus més de trenta anys de vida ha escoltat de tot. La música la viu a casa i en directe. La seva “salerosa” mare andalusa, Dolores, li regala cada dia cants i cançons: buleries, fandangos… i el seu pare, Manuel, radical de Machín, li fot fort a la platina amb els grans hits del cubà. Los Hombres G no paren de sonar per part de la seva germana i ell es desmarca post adolescent amb l’esclat del Grunge i Punt Rock americà: Nirvana, Pearl Jam, Green Day, Offspring… Sense deixar de banda el pop nacional amb Javier Álvarez o bé Alejandro Sanz (per ell dos grans compositors). Amant de les arts com comentàvem, al Manu li agrada llegir però també és un cinèfil pota negra. Consumeix gran nombre de sèries i pel·lícules (quatre o cinc d’elles a la setmana, si pot). Li hem preguntat si ens podia recomanar dos títols relacionant el jazz amb el cine i us convida a veure: “La Chica del Gàngster“, “Whiplash” o bé qualsevol de Woody Allen. Noble, honrat, empàtic, simpàtic i rialler, en Manu són d’aquelles persones com n’hi ha poques. El bon humor sempre l’acompanya, habitual a l’hora de petar-se de riure amb els que l’envolten, un bon menjar i una botelleta de bon vi… Què es necessita més per ser feliç?

De l’art també intenta viure. Enguany, en Manu i l’Inés van començar una aventura empresarial. Aquesta aventura és “Metamorfosi” treballen braç a braç en aquest estudi gràfic i creatiu que sempre sorprèn pels seus dissenys i propostes. I si voleu llegir més, sobre l’obra del nostre invitat podeu donar un cop d’ull al seu blog. Gràcies Manu pel teu art, el poeta no fa poesia, la poesia fa al poeta. Esperem que t’agradi i si no… “Francamente, querido, me importa un bledo” 😉

Tracklist:

  1. Chet Baker – But Not for Me (1956)
  2. Nina Simone – My Baby Just Cares For Me (1958)
  3. Louis Prima – Just A Gigolo, I Ain’t Got Nobody (1956)
  4. Ray Charles – Hit The Road Jack (Original)(1960)
  5. Louis Armstrong – Hello Dolly (Live)(1964)
  6. Madeleine Peyroux – I’m All Right (2006)
  7. Dave Brubeck – Take Five (1959)
  8. Dexter Gordon – Cheese Cake (1962)
  9. Stan Getz & Joao Gilberto – Desafinado (1963)
  10. Miles Davis – Autumn Leaves (1958)

Dee Heys! Manu Soriano by Dee Heys! on Mixcloud

Manu Soriano Dee Heys!
Manu Soriano Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari