DEATH LIVES IN THE VAULT OF HORROR

DEATH LIVES IN THE VAULT OF HORROR

DJ: NIGHTCRAWLER

Al Sol li queden els minuts comptats. El llaç de la nit s’acaba d’enfortir i només reclama el seu premi. La calor d’un astre rei en hores baixes, al que només poder mirar de reüll des del soterrani del subsòl de la terra. Els fanals i els neons brinden el poc color a l’atzar que deixa la nit. Hora de galopar, hora de rastrejar, hora de ficar-li banda sonora a la vetllada. El new retro wave forma les onades i guia els camins per on galopa el nostre convidat, ell és Nightcrawler aka George Gold, Jordi Oró pels més íntims, productor musical i dissenyador gràfic lleidatà. Ell us ha preparat una acurada sessió on l’Horror Synth engloba de la millor manera allò que us vol regalar.

El primer record musical de l’inquiet cervell del Jordi, l’associa amb Guns’n’Roses. Grup al qual guarda un gran afecte i del que té tot allò que van publicar. Semblava que savoir faire del seu germà, Àlex Oró, sense dubte un dels grans dj.’s de la ciutat… influiria destacadament l’evolució musical del germà petit, però no va ser així. Ho respecta però es mostra antagònic. Va ser la cultura Hip-Hop, la que més va cridar l’atenció de George Gold. La va descobrir a mitjans dels anys noranta, quan a Lleida aquesta cultura estava creixent exponencialment, sense dubte va enganxar un moment dolç, com ens havien comentat alguns dels invitats del gènere a Dee Heys!. Era 1993 i escoltar rap era el millor al dia, el fet de ballar break donava un plus i el grafiti reclamava el seu espai en l’art urbà. Formava poc després el primer grup de rap de Lleida, Penthagono. No amaga que durant aquella època tenia alicatada l’habitació amb pòsters de cantants de color. Poc després l’electrònica va trucar la seva porta. Ambient o bé el jazz fusió, fins a arribar al new retro wave, musicalitat idònia per inspirar els millors dissenys. Perquè el nostre convidat a més a més de la producció musical es guanya el pa amb el disseny gràfic, un dels referents a la nostra ciutat i més enllà. Hi ha una estreta relació entre la música i el disseny dins la seva vida. En l’època on fer-nos els nostres mixtapes en cassette, a còpia de control de la doble platina, era un costum, ell feia un pas més. No li agradava tenir les seleccions sense vestir i amb els primers programes de disseny es treballava unes portades de luxe. A poc a poc, va anar fent camí en allò que l’apassionava, omplint més d’una dècada de bons treballs gràfics. Amb Medusa Team, fins i tot, va tenir l’oportunitat de treballar per grans marques internacionals. En l’actualitat, endinsat en el món freelance continua fent viva el vell costum amb llaç laboral, dissenyant portades per altres artistes. Un exemple clar són les portades realitzades també, pels seus treballs musicals, fruits del seu talent. Els que firma sota el sobrenom de Nightcrawler, aventura que va començar pels vols de l’inici de segle. De la mà de Víctor d’Ultrascene en Jordi descobreix com materialitzar les seves inquietuds musicals amb software més idoni. Neix la seva incondicional passió pel Synthwave derivant al Retro Synth i l’Horror Synth. Neix el primer embrió de Nightcrawler, Bassferatu. Es veu captivat per aquesta sonoritat fosca, èpica i melancòlica. Reversions de la sintonia de Knight Rider l’animen a continuar ferm per aquest camí. Dos anys després de la seva estrena, demostra l’evolució amb el deliciós Metròpolis, on s’apropa al Synth Wave de qualitat. Necessita tenir un ingredient diferent a cada disc. Així que busca un concepte nou pel seu darrer treball. Durant aquest 2015 que ens deixa, surten a la llum les dos darreres obres, Strange Shadows i Haunted Keys, inspirades en les bandes sonores de terror dels setanta i vuitanta. Influència clara del so de les bandes sonores de les pel·lícules de Dario Argento anomenades Giallo o bé les que engloben el gènere Slasher. Aquesta ànima la tenim present en la sessió que us ha preparat, només cal llegir el titular que ens ha brindat. L’Horror Synth porta la batuta de la selecció i tenim la sort de poder escoltar dos dels dos temes d’Strange Shadows. EP amb un disseny exquisit i amb un format viniler de serra que trenca els estàndards. La resta, força novetats del gènere i més concretament del món de les bandes sonores. Un clar homenatge, com esmentàvem, als films de terror dels setanta i vuitanta.

Us deixem amb la ronda nocturna del rastrejador de la negra nit. Amenaçant amb la seva estranya ombra, encegant amb els fars del seu cotxe fantàstic. Obrint amb claus embruixades aquesta Metròpolis a la fosca musicalitat. La intriga i tensió sonora guanyen terreny per fer-vos anar a dormir ben arrapats al coixí!

Tracklist:

  1. Ubre Blanca – The Sadist (2015)
  2. Doom Fortess –  Il Guante Nero (2014)
  3. ​Nightcrawler – Strange Shadows (2015)
  4. ​Creeper – Creeper’s Theme (2014)
  5. ​Sinoia Caves – Forever Dilating Eye (Beyond the Black Rainbow Soundtrack 2014)
  6. Nightcrawler – Péndulo Oculto (2015)
  7. Pye Corner Audio – Star Shine Like Eyes (2015)
  8. Heinrich Dressel  – La Peste (2015)
  9. Jonathan Snipes – End Credits (Starry Eyes Soundtrack 2015)
  10. Crimea X – The Fog (2015)

Dee Heys! Nightcrawler by Dee Heys! on Mixcloud

Nightcrawler Dee Heys
fotoblognightcrawler3

Comparteix:

Deixa un comentari