100% LATIN SOUL & BOOGALOO

100% LATIN SOUL & BOOGALOO

DJ: ORIOL ROSELL

La pedrera… Lloc d’on s’extrau la pedra per processar-la, edifici de Gaudí que tot japonès visita o bé allò que surt de La Masia en clau blaugrana… Com molts anònims que han deixat petjada literària, un dia van escriure que la pedra depèn de les utilitats que li vulguis donar. Per ensopegar, per llançar-la, per construir, per seure… Fins al punt que les pedres poden ser fins i tot precioses… Doncs avui a Dee Heys! trobem la quarta pedra preciosa d’un conglomerat sixtie de qualitat sonora inigualable (aquí potser m’he passat, però és que són molt bons tots ells), el B-Sides Collective. La branca més negra del col·lectiu aterra davant dels plats, un apassionat, un melòman, una enciclopèdia… el professor i fotògraf Oriol Rosell.

Adoptem per aquest batibull de paraules escrites amb menys o més gràcia, el terme pedrera. L’Oriol és de l’opinió que la gran pedrera lleidatana, musicalment parlant, es va formar durant els anys noranta, amb l’eclosió de la moguda Mod a la ciutat. Ell no se’n considera, ni se n’ha considerat mai de Mod però, tot allò ho va viure amb autèntica passió. Es va sentir molt vinculat, però més aviat es classifica com un dependent o fervent aficionat de la música dels 60′ i 70′, i sobretot 100% vinil. Col·laborava amb els fanzines que s’editaven i fent les fotografies pels mateixos. Guarda molt bon record dels Walrus Weekend, autèntics caps de setmana musicals en un període on internet no existia i era el millor moment per descobrir allò que per primer cop sonava a la ciutat. La Casa de la Bomba i després el Pentagrama van ser els rings, on es llançaven els millors cops sonors a tort i a dret. Lleida durant aquells aproximadament deu anys, era un referent pel moviment Mod, aterrant a la capital de Ponent els grans referents del gènere. Res d’envejar a les mogudes que es feien al País Basc, on l’Oriol era un habitual dins dels meetings de l’Euskadi Northern Soul. Ens comenta que durant aquella dècada era com una obsessió per la música i la roba. Fins i tot, muntaven viatges a l’estranger per adquirir noves peces planxades. Internet era un embrió encara per créixer doncs, només quedava compartir. Quan algú es comprava algun vinil nou, hi havia trobada per escoltar-lo i molts cops copiar-lo a cassetes. També destaca la bona feina d’Iu Adell amb el Soul Club Lleida, pilar musical a la ciutat durant aquells anys. Riu al recordar la seva estança a Barcelona i anava a fer el ritual setmanal al carrer Tallers i Castelló, tres cops per setmana; fins i tot comenta que algun cop, s’havia quedat sense un ral per tornar a la terra ferma, prioritzant la compra de vinils. Es considera una persona musicalment oberta amb ganes de descobrir, però té preferències, el que li agrada trobar en un bon vinil és ritme, energia, puresa i bon so. Ingredients que conté la música negra, gènere que el torna boig: jazz, soul, funk, Northern Soul, 50′, 60′, 70′, psicodèlia… La música negra, branca de la qual s’encarrega fer sortir fulles quan li toca punxar amb B-Sides. En un teòric repartiment d’inquietuds i dominis ell és el Man in Black. De la sessió que us va preparar, destaquem el Latin Soul i el Boogaloo. Molt lluny de la concepció actual de la música llatina, el Latin Soul i posteriorment el Boogaloo neixen als seixanta a Nova York. On la influència dels immigrants llatins era notable, fins al punt de mesclar el mambo cubà amb elements de jazz i soul. I el Boogaloo sorgia també de la influència llatina dels adolescents cubans i porto-riquenys instal·lats a Nova York als seixanta, fusionant el R&B i soul i el mambo i el so montuno.

B-Sides neix gràcies al més jove de tots en Josep Llop aka Jr Wölf. En Pep no va poder gaudir per edat d’aquella moguda musical tan potent, però guarda el record d’infantesa passant pel cantó de La Bomba i posant l’orella per saber allò que sonava. Molts anys després té la brillant idea de reunir un col·lectiu de dj.’s, only vynil dels seixanta. Dit i fet, amb Josep al capdavant fitxa a tres “bèsties pardes” del tema, Àlex Oró, Gerard Carpi i Oriol Rosell. També en va formar part l’Uri Roots la branca més jamaicana, actualment formant binomi all black amb Ponent Roots juntament amb Edu Selecta. Lloc que va ocupar Mante amb les seves seleccions d’spanish i french 60′ i Freakbeat. Cadascú bevent de la font de la música negra però punxant la branca que més domina. Sempre un luxe veure’ls i escoltar-los com punxen, pel que podem arribar a descobrir, gaudir i sobretot perquè ens assegurem ballaruca!

Amb del vostre permís nosaltres la pedra l’utilitzem per seure. En un primer terme volem relaxament, encreuar les cames, un glopet de quelcom que humidifiqui el garganxó… Li passem la ITV als pinrels a veure si els tenim a lloc, i sobretot per a veure si hi ha alguna pedra als kets… no ens fem mal. Guardeu aquelles que pugueu llançar perquè no caldran, qualitat assegurada… Comença a sonar i ja arriben les sensacions a dojo per alimentar les emocions… A gaudir d’aquest pedra picada del Latin Soul i el Boogaloo!

Tracklist:

    1. Eddie Palmieri & his Orchestra – Chocolate Ice Cream (1968)
    2. Cal Tjader – Soul Sauce (1964)
    3. Les McCann LTD – Bucket O’Grease (1967)
    4. ​Willie Bobo – Guajira (Spanish Rice)(1965)
    5. Alfredito – Guajira con Boogaloo (1966)
    6. Ramsey Lewis – One, Two, Three (1967)
    7. Joe Quijano & His Orchestra – Saboo (1963)
    8. Mongo Santamaria Orchestra – Yeh- Yeh! (1963)
    9. Johnny Zamot & His Orchestra – Hey Mama (1969)
    10. Ochestra Harlow – Freak Off (1967)
    11. Booker T & M.G. – Soul Limbo (1968)
    12. Hector Rivera – Do It To Me (1966)
    13. Tom & Jerrio – Great GOO-GA-MOO-GA (1965)
    14. Zu Zu Blues Band – ZU ZU Man (1966)
    15. Hector Rivera – I want a chance for romance (1967)
    16. Ray Baretto – Soul Drumers (1969)
    17. El Chavo – Hit He Bongo (Hit the Boogaloo) (2010)
    18. Manny Corchado – Pow Wow (1967)
    19. Bobby Valentin – Use it Before You Lose It (1967)

Dee Heys! Oriol Rosell by Dee Heys! on Mixcloud

Oriol Rosell Dee Heys!
Oriol Rosell Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari