COMO FLECHAS DE ÁNGEL

COMO FLECHAS DE ÁNGEL

DJ: SURFERJONES

Avui toca aparcar la prosa florida, com l’anomena afectuosament el nostre dire per abraçar una realitat. Una petita llavor a créixer i sens dubte un bon record. Parlo amb primera persona, deixant fora tots els egocentrismes, simplement és una experiència vital relacionada amb el nostre invitat. No tardo més, encara que molts el coneixeu, és en Joan Lozano, compositor, cantant i guitarrista lleidatà. Autodidacta d’arrel que es vesteix amb diferents mudes; a l’escenari és home de banda liderant el projecte Mister Jones. Pel que fa a punxar discs canalitza el seu gust musical adoptant el nom de SurferJones.

Joan, la vida em permet tenir el gran plaer d’exposar aquestes línies… També m’agrada que aquesta hagi estat justa i els primers ulls que les llegeixin siguin els teus. Un servidor de ben petit vivia en una casa on la música hi era present però no tenia una importància cabdal. El meu germà Pasqual va ser la meva gran influència musical, d’ell vaig extreure dos grups que em tornaven boig i no parava d’escoltar. Un era els Aerosmith i l’altre… Rosas Rojas! Tant és així, que un amb ànim de fer més alegres les coses, va engalanar la seva capsa de cartes amb els noms dels seus grups preferits. Sí… de cartes, en aquella època que no hi havia tanta maquineta i ens passàvem l’estona amb baralles de cartes de locomotores, ciclistes, tancs, cotxes… Amb aquest exemple vital et vull donar les gràcies Joan, a tu i a tots aquells bojos, que us vau atrevir a fer realitat aquell projecte, perquè sense sonar exagerat i volent parlar més amb el cor, vau col·locar la llavor del rock dins meu. Jo no havia escoltat als grans, el meu background era molt pobre i vosaltres em vau donar l’espenta necessària per què actualment el rock’n’roll continuï sent part d’allò que més em fa córrer la sang pel cos. Eternament agraït!

Tanquem aquest capítol i anem al que debò ens interessa, conèixer una mica més a fons al nostre invitat. La interiorització musical d’en Joan va començar amb una petita influència del pare, fruit dels discs de l’Elvis que tenia per casa. Va ser el germà gran d’un amic, que cap als dotze anys li va descobrir el Hard-Rock dels setanta. Això l’anima a voler tocar la guitarra. Assisteix a classes però la rigidesa de l’ensenyament del moment el llança a ser autodidacta. Comença a compondre i a treure música de la guitarra. És dels que diu que: com més s’aprèn és escoltant molta música i anant a molts concerts. Donem fe que ell ha practicat les dues coses. El primer cop que puja a un escenari és de la mà de Hielo Negro. Continua el seu camí amb Impuesto de Lujo, fins i tot fent algun bolo amb el pioner del punk a Lleida, Arcadi Rosell, que liderava El Ruso y El Pelotón de Castigo. Ens comenta que era època d’aprenentatge on va tocar de tot una mica: punk, pop, rock, heavy… Amb l’experiència adquirida és moment d’unir inquietuds i juntament amb Xavi Roma, decideixen tirar endavant un projecte de hard-rock però propi. Primer amb Primavera Negra i després amb el posterior èxit de Rosas Rojas. Un fenomen musical a la ciutat i fora d’ella. Sonoritat rockera made in terra ferma però de qualitat. Tres discs editen amb Rosas Rojas, deixant per al record una etapa difícil d’oblidar. Amb Roma obra una nova etapa amb un disc sota el nom de Zuma. El binomi musical es trenca per agafar diferents camins musicals i en Joan, obre via amb Los Vicios de Marlene, juntament amb el clown lleidatà Magí Valls. Però quan semblava que tot rutllava més bé que mai, un problema de salut el va deixar fora de servei. Sembla que tenim la mania de deprimir-nos quan una de les nostres grans virtuts és la força de voluntat. Doncs positivant el que l’hi estava passant en Joan va saber aprofitar la circumstància. Era el moment de fer passos endavant i així ho va fer, dit i fet. Lletrista i compositor, però la veu era una assignatura pendent. Als trenta-set comença a cantar, viu més profundament el que és ser lletrista i decideix posar-se al capdavant de la formació. Neix Mister Jones, neix el cantautor elèctric que no pot viure sense la seva banda. De tot això fa deu anys, i ja ho veieu la guerra que dóna! Enguany celebració grossa, una dècada de Mister Jones amb quatre discs editats. El darrer un homenatge a aquesta fita, amb un disc enregistrat en directe al Nou Espai Orfeó planxat amb CD i DVD sota el nom de Desfile Ruidoso. Tota la banda us convida el pròxim 17 d’abril al Cafè del Teatre de Lleida al concert de The Steepwater Band, dels que Mister Jones seran els teloners. Jaume Sanuy muntant el cotarro, cal dir-ho 😉 Grandeeee!

Què trobareu i escoltareu més avall, doncs, una sessió feta amb cura i amb ànima de diversió. Una selecció fora de les influències clàssiques, per a donar pas a una sonoritat, que pot recordar allò que ens van ensenyar els clàssics, però que ha estat creada i gravada al segle XXI. Dotze temes, dotze fletxes d’àngel llançades des d’un arc en forma de guitarra… En cada punta d’elles hi ha dues inicials gravades: R&R!

Tracklist:

    1. Jonathan Wilson – Love To Love (2013)
    2. The Sadies – The First Five Minutes (2013)
    3. Buffalo Tom – Down (2011)
    4. ​Ben Harper and Relentless Seven – Shimmer & Shine (2009)
    5. Chuck Prophet – Laughing On The Inside (2014)
    6. Redd Kross – Stay Away From Downtown (2012)
    7. Lee Ranaldo – Angles (2012)
    8. Foo Fighters – Dear Rosemary (2011)
    9. Lucinda Williams – Foolishness (2014)
    10. Eels – Peach Blossom (2013)
    11. Mark Lanegan Band – Gray Goes Black (2012)
    12. Tom Petty & The Heartbreakers-Red River (2014)

lozanoblog1
lozanoblog2

Comparteix:

Deixa un comentari