PORRÓ POPERO PERÒ

PORRÓ POPERO PERÒ

DJ: ALFRED

Toc… Toc… Passo? Endavant, per favor… Enrere queda la porta principal i el transcurs per un passadís a pis i a pas. Una escletxa de llum, un impuls sonor atrau i hipnotitza un braç inquiet a la cerca de pom en mà. Endavant… Endavant…. Continua sent la premissa! Arriba l’hora de tragar la intriga i posar banda sonora al moment. Quina? La d’una porta que grinyola abans d’un hola. El bat a bat, dóna valor exponencial a la sorpresa i l’entesa, però… si és… Don Alfred? És ustez? A la que una veu trencada però animada respon: Sí Sinyor! En època i fal·lera de joc de trons, ell té clar quin és el seu predilecte, el balancí. Al voltant, tot allò que vesteix un gran moment. Instants on la música és l’únic que envaeix i sense utilitzar cap arma. La rialla afable i irònica del nostre convidat és el millor record, la vestim de cubista traç, convidant a aquest llenç a completar-se carregant una bona pipa del millor tabac aromàtic. Avantsala de l’oscil·lació circular del preludi a gola d’un bon Cognac. Haydn sona a tot drap, emportant-se la pols de l’avorriment, per transformar-la en un aire net a còpia d’emoció i sentiment. Pot sonar antic, però el titllen de modern, pot sonar igual però és diferent, pot sonar estrany però és curiós, pot sonar a xino però a nou ritme, pot sonar… però no ho farà de la mateixa manera que ho fa, quan punxa Alfred Sesma.

Avui aparquem el vessant polític i de promoció cultural del nostre convidat per endinsar-nos en el seu background musical. El mateix que comença a néixer en la infància amb discs de cantautors, música clàssica i sud americana que voltaven per casa. En l’adolescència va agafar el camí en solitari descobrint Ràdio 3 i alimentant la passió per un estil que en aquell moment no sabia ni el que era i d’on venia, el Soul (actualment continua tenint una devoció absoluta per ell). Durant aquella època reconeix que es va dedicar a estirar fils d’estils musicals, descobrint moltes rareses. Diu que a l’institut el miraven amb aquella cara de… i això que portes que dius què és? Això en portar les gravacions amb cassette extretes de la ràdio. Escoltava Charlie Parker, com Soul’s Martins o bé, Kitaro. A mesura que es va anar fent gran la seva compra de vinils va anar agafant un significat, el d’escollir les portades més bizarres. Confessa que el que compra darrerament, un noranta per cent, ho fa per la portada sense saber el que pot sonar… A l’aventura musical! No es considera un gran col·leccionista, però sí consumidor de vinils de tant en tant. L’Alfred viu i beu de l’eclecticisme, sense tancar cap porta sonora però amb l’exigència del que ha escoltat molta música. La música en directe l’apassiona i l’alimenta, atent al que es pot trobar i després gaudir a casa en comprar el vinil. Li agrada treballar amb música de fons, perquè cada cop queda menys temps per fer el ritual de la introducció. Romanticisme i ritus segurs si el temps ho permet, sol o amb amics, i a casa. Diu que un dels seus moments musicals del dia és dins del cotxe, on se sincronitza amb el que està escoltant, fins al punt del cant. És home de pocs “randoms”, així que, descobreix discs cançó a cançó, anticipant-se mentalment a la mateixa o a la següent, quan el disc guanya minuts d’escolta. A l’Alfred el vam traure del seu reducte de comoditat perquè us regalés una sessió amb clara ànima d’alegria Pop. Pels ritmes portats i per l’arrel popular dels mateixos, deixant entreveure històries humanes. Va cercar i us va portar cançons alegres i no sols nostrades, sinó d’arreu on ha viatjat com és el cas de Sud Amèrica i l’Índia. D’aquest darrer país va marxar amb un sac de vinils fa quatre anys, ple de singles dels anys seixanta.

En psicologia diuen que la regla de les tres “P”‘s és pràctica, paciència i perseverança no? Doncs l’Alfred Sesma li dóna la volta per convertir-la en: Porró, Popero, Però! Porró per al vessant més nostrat, d’arrel, de base catalana. Popero perquè de música pop, popular… tracta la cosa. I Però… el millor final per exclamar: A veure el que surt d’aquí!!

Tracklist:

  1. Mario Lanza – La Danza (Rossini) (1958)
  2. Billy Stewart – Summertime (George Gershwin) (1966)
  3. Guillem d’Efak – Febre (Davenport – Coley) (1965)
  4. Mahalia Jackson – Tell the World About This (1959)
  5. Mohammad Rafi & Lata Mangeshkar – Din Sara Guzara Tore Angana (BSO Junglee) (1961)
  6. Sophia Loren – Zoo Be Zoo Be Zoo (Bill Shepherd and Alan Tew) (1960)
  7. Los 3 Sudamericanos – Hay una montaña (Donovan – Castelblanco) (1968)
  8. Up With the People – Jacks (1969)
  9. Ike & Tina Turner – Con mas salero que el zumbido de un mosquito (Funkier than a mosquito’s tweeter) (1971)
  10. Doctor Explosion – Little Egypt (Leiber-Stoller) (1992)
  11. Mujeres – I Walked the Line (2011)
  12. Sylvie Vartan – No puedo hacer nada por mi (I can’t help Myself) (Holland-Dozier-Holland-Renard) (1967)
  13. Joe Doolittle – Une fille comme toi (W.Stanray)
  14. Middle of the Road – Chirpy Chirpy Cheep Cheep (Lally Stot 1971)
  15. The Drifters – At the Club (1965)
  16. Willie Bobo – Sunshine Superman (1976)
  17. Jorge Ben – Meus Filhos, Meu Tesoro (1977)
  18. Angelillo – Farolero (Montes – Ulecia) (1967)

Alfred Dee Heys!
Alfred Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari