VIAJES INSÓLITOS Y LISTAS LARGAS DE DELIRIOS Y ENTUSIASMO

VIAJES INSÓLITOS Y LISTAS LARGAS DE DELIRIOS Y ENTUSIASMO

DJ: JORDI ANTAS

Al cau de Dee Heys! hi va caure engolit per la pedra romànica, un convidat que no s’amaga a l’hora de considerar-se un anti-dj o bé, un anti-músic. El fan trempar aquests dos conceptes, que tot just pinta amb el mateix traç. No es considera dj, més aviat un selector aficionat; tot i així, quina selecció més bona, Mare de Déuuu!! Com tampoc músic, encara que a estones de “fora estrès” li dedica temps a la composició. Us presentem a Jordi Antas, comissari independent d’art contemporani. Per una tarda va deixar la cura de l’art més proper als nostres dies, per realitzar una obra d’art, la seva selecció musical. Tot oblidant per una hora el més digital, va decidir agafar el camí de l’analogia amb la litúrgia del vinil, quallant vint temes a còpia de 60’s, Psicodèlia, Garage, Cosmic i Pop.

L’absorbeix a estones el noise i quelcom electrònic, tot i que el gran gruix de música que escolta actualment, forma part del gènere Folk. Diu que es troba en la seva època més “folkie”. Gènere en tall d’ingredient que consumeix cada cop que escriu. En el paràgraf inicial us comentàvem els gèneres i temes que us regalarà en Jordi, tots ells dins d’una línia conceptual musical. La sessió és fruit d’una herència vinilera. Com la gran majoria de galetes formen part d’aquests, ell amb els darrers anys ha decidit continuar engreixant aquests sacs, però també adquirint i punxant quelcom més nou relacionat amb el Folk, Pop o Funk. La música forma part de la seva vida i resta unida a la seva professió. Ja que sempre dóna peu a un espai de creació i transformació. L’interès real per la música va augmentar durant els dotze anys que va passar a Barcelona. Gràcies a un company del de qui va poder aprendre molt, tant de l’escena independent com de l’electrònica. Va descobrir tots aquells sons a escala europea que van engalanar els noranta i el principi del segle XXI. També durant la joventut va formar part de dues bandes de rock alimentant les seves ganes d’escenari.

Comissari independent d’art contemporani, treballa per diferents i variades galeries i sales d’exposicions. L’any 2012 endega el projecte DAFO, un dels seus grans motors. Un espai contemporani i independent on es programa i es generen continguts. La seva feina molts cops és multifuncional, des del marc conceptual, passant per la producció i diàleg amb l’artista com si toca la de muntador. Des d’aquí donem l’enhorabona a en Jordi per la propera estrena el 23 de setembre a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona. Un espai idoni i brutal, fa trenta-cinc anys que programa art contemporani. Un espai que sempre ha arriscat, un bon laboratori artístic. Estrena sis solo shows de setembre a setembre dins del cicle “Peu a Fora”, on hi vol reflectir la necessitat de l’artista d’haver de marxar. Nosaltres prenem aquella expressió tan teatral i tòpica, per desitjar-li molta merda!

Per abaixar la persiana que teniu aquí sobre, acabem amb una gran veritat que ens va exposar. Mentre parlàvem d’això que tant ens apassiona va dir: “No m’interessa el virtuós. El virtuosisme per virtuosisme no interessa. Per molt que en sàpigues, si no exposes la teva sensibilitat o bé, la teva música poc transpira, de ben poc et serveix saber tant”. Per un cop et diem: Virtuós! Per aquesta exposició verbal i també per fer gaudir a tot aquell que escolti la teva sessió. Un trastoca les paraules d’Horaci per liquidar aquest text, tot dient: Que continuïs molt temps fent de l’art un poema sense paraules!

Tracklist:

  1. Donovan – Hey Gip (Dig The Slowness) (1965)
  2. Surrealistic Pillow – She Has Funny Cars (1967)
  3. The Arondies – Step, Move, Jump, Slide (1969)
  4. The Flashback Five – Tinker Taylor (1995)
  5. The Outsiders – Time Won’t Let Me (1966)
  6. The Rolling Stones – My Obsession (1967)
  7. Bintangs – See Me Waiting (1967)
  8. The Choir – I’ts Cold Outside (1966)
  9. Islandia Nunca Quema – Pile Of Junk (2012)
  10. The Status Quo – Pictures Of Matchstick Men (1968)
  11. The Kinks – You Really Got Me (1964)
  12. Strawberry alarm clock – The Birdman Of Alkatrash (1967)
  13. Mujeres – Frantic (2010)
  14. Mirageman – Gulp (1970)
  15. Meco – Galactic Funk (1977)
  16. Iron & Wine – Monkeys Uptown (2011)
  17. B.U.R.M.A – Stillborn (2009)
  18. Neleonard – Por Pequeño Que Seas (2014)
  19. EVIL (Evripidis Sabatis y Odil Bright para una obra de Antoni Hervàs) – Orfeo y La Montaña Sumergida (2014)
  20. Rue Royale – Confidence In Gravity (2009)

Jordi Antas Dee Heys!
Jordi Antas Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari