HAUNTED BY SONGS

HAUNTED BY SONGS

DJ: NAPOLEÓN PINCHA

“Sangre, sudor y lágrimas” una expressió ben castissa arrelada a l’esforç, treball i patiment. Combinació no sempre guanyadora que s’instal·la a aquestes línies per ser reinventada pel nostre protagonista, en Napoleón Pincha aka Samuel Montes. Còctel de paraules que només guardarà el mot que es troba al bell mig, per transformar-la amb “Baile, sudor y buena música”. Les i els que coneixeu a fons el nostre convidat sabeu del que parlem; i tots aquells i aquelles que el descobriu ho entendreu després de donar-li al play. Eclèctic però guardant linealitat i ànima. Preparació acurada de les sessions però esperant al moment del ball per escollir les galetes idònies, en definitiva, com ens va exposar: un resum de qui sóc jo. Una bona suada que deixa al descobert autèntiques perles per l’obertura de les nostres dures closques a còpia de Pop, Garage, Popsike i Soul.

Nova peça de l’engranatge tarragoní de Dee Heys! que va aterrar davant dels plats a Les Golfes Club. En Samy ens comenta que els seus pares sempre li han dit que va aprendre a ballar abans que caminar. De fet, un dels culpables que això fos així, és el seu pare, en Fernando. Peruà de naixement i un català més d’ençà que va arribar a Tarragona quan tenia dinou anys. Tot i ser amant dels ritmes llatins amb la cúmbia i la salsa com a exponents del millor ball, en Fernando va deixar en bones mans dos discs importants en la història musical que ha escrit en Samuel. Estem parlant dels recopilatoris vermell i blau de The Beatles. En Paul i en John van ser els meus primers professors d’anglès, ens comenta. “Lo” del Samy no era normal o bé superava aquesta paraula sobrevalorada. Quan tenia deu anys, mentre corrien de mà en mà cassettes amb “lo” bo i millor, per dir-ho d’alguna manera, del mainstream el nostre convidat intentava colar entre els amics cintes recopilatòries de: Lo Mejor del Soul. Ja en l’adolescència el Brit Pop i l’Indie van marcar a foc al nostre convidat. Aferrat sí al so anglosaxó encara que sense evitar les dansaires melodies que regalava el pop-rock espanyol. El fruit va ser el Brit Pop, però al Samuel l’inquietava quina era l’arrel de l’arbre, així que a poc a poc va descobrir la sonoritat dels cinquanta, seixanta i setanta. L’evolució natural de la coneixença musical el va dur al Soul, al so Motown, al Ié-Ié, al Garage o bé a la confessa debilitat per la música Pop. Això el va portar més d’un cop a buidar la butxaca mensualment, ja que s’aferrava a la premissa que ho volia tenir a les seves prestatgeries. Ell sempre ha mirat de trobar quelcom diferent, no ha fet gaire cas al que sonava a la ràdio, i en fugir dels convencionalismes ha tocat fer cerca pròpia i de qualitat i si pot ser en vinil.

Potser ja coneixeu el que es porta entre mans, però ens ve molt de gust de fer ressò de la bona feina que fa al capdavant d’una bogeria musical autènticament delectant. Us parlem del segell discogràfic Madmua Records que es dedica a la reedició en vinil de joies de l’underground nacional de la mà dels autors i intèrprets originals. Gran tasca de recuperació i remasterització de treballs editats entre els seixanta i setanta com Prou Matic, Juan Muro, Los Brujos, Los Amis o bé Atardecer; les sis referències que han sortit a la llum el passat any. Com els agrada dir, una segona oportunitat a tall de reedició reivindicant que el talent i la inspiració tot sovint queden soterrats. Però no es frena aquí l’empenta, ja que a més a més també han fet viu un projecte en paral·lel com és Discos Madmua, on volen reivindicar grans cançons dels noranta fins als nostres dies; seguint els mateixos criteris de qualitat amb la clara fita de treure del forn un o dos cops l’any, un disc amb la mateixa recepta lligada en tots els aspectes des del disseny fins al so. Com és el cas del grup valencià Maronda.

Sabem que mereixem la guillotina per aquest tros de persiana de mots que et regalem, però històricament encara no estava de mode en aquella època, així que… salvats! Saps que ho fem des del cor Samy com les teves sessions i aquest fantàstic projecte que heu endegat, no ens ho tinguis en compte. Sobretot per les paraules que venen ara. Madmua Records s’anomena així en homenatge a una gran dj. lleidatana i millor persona, que malauradament ens va deixar fa dos anys l’Yvette A. Mata, que adoptava aquest pseudònim a l’hora de punxar al teu costat. Per això, si ens permets, ens agafem de la mà nosaltres i tu per dedicar-li aquesta plaent selecció musical! Què et sembla? Va per tu Yvette!

Tracklist:

  1. The Kinks – Days (1968)
  2. Los Ros – Cuéntame cosas tuyas (1969)
  3. Palito Ortega – Amanecer sin ti (1966)
  4. Los Silverton’s – Por ti estoy sufriendo (1967)
  5. Angélica María – Brebaje de amor (1966)
  6. Claude François – Reste (1969)
  7. Juan Muro – Vuestro mundo (1974)
  8. Manolo y Ramón – Lágrimas y sonrisas (1970)
  9. Los Amaya – Llorarás (1977)
  10. Smash – El Garrotín (1971)
  11. Mi Generación – Triste y solo (1971)
  12. Camilo Sesto – To be a man (1972)
  13. The Chords – Maybe tomorrow (1980)
  14. The Orchids – What will we do next (1989)
  15. Edwyn Collins – A girl like you (1995)
  16. La Mode – El eterno femenino (1983)
  17. Julissa – Por qué te vas (1975)

Napoleon Pincha Dee Heys!
Napoleon Pincha Dee Heys!

Comparteix:

Deixa un comentari